Vés al contingut

tragar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /tɾəˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /tɾaˈɣa/
valencià /tɾaˈɣaɾ/, /tɾaˈɣa/

Verb[modifica]

tragar trans.

  1. Engolir.

Compostos i expressions[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: trago, traga, traguem

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tra·gar (2)
  • Anagrama: gratar

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: \tɾaˈɣaɾ\
Americà: alt /t͡s(a)ˈɡaɾ/, baix \tɾaˈɣaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: (pendent)

Verb[modifica]

tragar trans., pron. ‎(pronominal tragarse, present trago, passat tragué, futur tragaré)

  1. engolir

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tra·gar (2)
  • Anagrama: gratar

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tragar