tecnolecte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /təŋ.nuˈɫɛk.tə/
	balear /təŋ.noˈɫɛk.tə/, /təŋ.nuˈɫɛk.tə/
Occidental:	nord-occidental /teŋ.noˈɫɛk.te/, valencià /teɡ.noˈɫɛk.te/

• Rimes: -ɛkte
• Etimologia: Del prefix tecno- i lecte.

Nom

tecnolecte m. ‎(plural tecnolectes)

1. Varietat de llengua emprada pels especialistes d’una disciplina tècnica o camp de coneixement.

Sinònims

• argot

Traduccions

Traduccions

• Anglès: technolect ^(en)
• Castellà: tecnolecto ^(es) m.
• Francès: technolecte ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: tec·no·lec·te (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: Termcat