lecte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɫɛk.tə/, occidental /ˈɫɛk.te/
• Rimes: -ɛkte
• Etimologia: Terminació aïllada de dialecte, corresponent al grec antic -λεκτός ‎(-lektós), del verb λέγω ‎(légō, «dir, parlar»).

Nom

lecte m. ‎(plural lectes)

1. Varietat específica d’una llengua.

Hipònims

• acrolecte, basilecte, criptolecte, cronolecte, dialecte, geolecte, idiolecte, isolecte, mesolecte, sociolecte, tecnolecte

Traduccions

Traduccions

• Anglès: lect ^(en)
• Castellà: lecto ^(es) m.
• Francès: lecte ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: lec·te (2)

Vegeu també

• Obres de referència: Termcat