idiolecte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.ði.uˈɫɛk.tə/
	balear /i.ði.oˈɫɛk.tə/, /i.ði.uˈɫɛk.tə/
Occidental:	/i.ði.oˈɫɛk.te/

• Rimes: -ɛkte
• Etimologia: De l'anglès idiolect, de idio- i -lect, literalment «parlar propi», del grec antic ἴδιος ‎(ídios) i el sufixoide de dialect.

Nom

idiolecte m. ‎(plural idiolectes)

1. Variant característica d'una llengua parlada per un individu.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Idiolekt ^(de) m.
• Anglès: idiolect ^(en)
• Castellà: idiolecto ^(es) m.
• Francès: idiolecte ^(fr) m.
• Italià: idioletto ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·di·o·lec·te (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC