llengua

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

Informal: /ˈʎeŋ.ɡə/ (central), /ˈʎeŋ.ɡwɛ/ (nord-occ.), /ˈʎeŋ.ɡo/ (balear)
  • Etimologia: Del llatí lingua, del llatí antic dingua ‎(«òrgan bucal») que ve de l'arrel indoeuropea *dnḡhữ.

Nom[modifica]

llen·gua f. ‎(plural llengües)

  1. Manifestació concreta de la propietat del llenguatge amb un sistema propi d'associacions entre significats i significants i unes regles gramaticals.
  2. Llenguatge (ús impropi).
  3. (anatomia) Òrgan cartilaginós de la boca que permet articular determinats sons i percebre el gust.
  4. Entrada allargada.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • "No tenir pèls a la llengua": ser sincer i dir les coses directament.
  • "Les males llengües": murmuracions.
  • "Llengua morta": idioma extingit.
  • "Treure la llengua": cansar-se molt, burlar-se d'algú.
  • "Anar-se'n de la llengua": revelar un secret.
  • "Mossegar-se la llengua": no dir el que es vol dir.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]