llengua

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

Informal: /ˈʎeŋ.ɡə/ (central), /ˈʎeŋ.ɡwɛ/ (nord-occ.), /ˈʎeŋ.ɡo/ (balear)
  • Etimologia: Del llatí lingua, del llatí antic dingua ‎(«òrgan bucal») que ve de l'arrel indoeuropea *dnḡhữ, segle XII

Nom[modifica]

llen·gua f. ‎(plural llengües)

  1. Manifestació concreta de la propietat del llenguatge amb un sistema propi d'associacions entre significats i significants i unes regles gramaticals.
  2. Llenguatge (ús impropi).
  3. (anatomia) Òrgan cartilaginós de la boca que permet articular determinats sons i percebre el gust.
  4. Entrada allargada.
    llengua de foc
  5. Peix pleuronectiforme de la família dels cinoglòssids (Symphurus ligulatus).
  6. En la variant balear del joc de truc, l'as d'espases i de bastos.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • llengua [1] (idioma)
    • llengua d'oc = occità
    • llengua franca = llengua que serveix perquè s'entenguin parlants de llengües diferents
    • llengua materna = primera llengua apresa per algú
    • llengua morta = llengua que ja no té parlants
  • llengua [3] (òrgan de la boca)
    • anar-se'n de la llengua = revelar un secret
    • les males llengües = murmuracions
    • mossegar-se la llengua = no dir el que es vol dir
    • no tenir pèls a la llengua = ser sincer i dir les coses directament
    • treure la llengua = cansar-se molt, burlar-se d'algú

Sinònims[modifica]

Hiperònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]