tira

Potser volíeu: tirà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈti.ɾə/, occidental /ˈti.ɾa/
• Rimes: -iɾa
• Etimologia: Del fràncic *têri ‎(«bellesa, ornament») amb influència semàntica de tirar.

Nom

tira f. ‎(plural tires)

1. Tros llarg i prim de roba, de paper o altre material.
2. Filera de coses.
3. Corda per a estirar.

Traduccions

Tros llarg i prim

• Anglès: strip ^(en)
• Castellà: tira ^(es) f.
• Francès: bande ^(fr) f.
• Italià: fascia ^(it) f.

Filera

• Anglès: row ^(en)
• Castellà: fila ^(es) f.
• Francès: rangée ^(fr) f.
• Italià: fila ^(it) f.

Verb

tira

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tirar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·ra (2)
• Anagrames: tari, tarí, traí, tria, trià

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB