tirar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /tiˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /tiˈɾa/, valencià /tiˈɾaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: tirà
  • Etimologia: D'origen incert, segle XII, però probablement del llatí vulgar *tirare, format sobre el pàrtic tir- ‎(«fletxa»).

Verb[modifica]

tirar trans., intr., pron. ‎(pronominal tirar-se)

  1. Fer força cap a si per portar algun pes.
    Els cavalls tiren el carro. Tirar l'aigua del pou.
    1. Atraure.
    2. (pronominal, vulgarisme) Copular.
  2. Traçar una línia.
    Tirar una perpendicular.
  3. Estampar, imprimir.
  4. Prendre una direcció determinada.
    Tirar a la dreta.
  5. Durar alguna cosa o mantenir-se sense decaure.
    El malalt va tirant.
  6. Inclinar el cos, moure una part del cos.
  7. Estendre una cosa sobre una altra, tapar-la.
  8. Llançar amb la mà alguna cosa.
  9. Deixar anar una cosa dins d'una altra.
    Tirar sal a l'olla. Tirar vi a la bóta. Tirar llenya al foc.
  10. Disparar un arma de foc o un artifici de pólvora.
  11. (esports de pilota) llançar
  12. (beisbol) Enviar, un defensor, la pilota a un company d'equip per eliminar un corredor.
  13. (petanca, botxes) Llançar una bola contra la bola contrària més pròxima al bolig amb l'objectiu d'allunyar-la'n.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: tiro, tira, tirem

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: tirar


Castellà
[modifica]

Peninsular: /tiˈɾaɾ/
Americà: alt /t(i)ˈɾaɾ/, baix /tiˈɾaɾ/

Verb[modifica]

tirar trans., intr., pron. ‎(pronominal tirarse, present tiro, passat tiré, futur tiraré)

  1. llançar
  2. llençar
  3. tirar
  1. tibar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ti·rar (2)