Vés al contingut

parla

De Viccionari
Potser volíeu: parlà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpar.ɫə/, occidental /ˈpaɾ.ɫa/
  • Rimes: -aɾla
  • Etimologia: De parlar, segle XIII

parla f. ‎(plural parles)

  1. Manera d'expressar-se oralment, pròpia d'un lloc o d'una persona.
    Aquell noi té una parla molt vulgar.
    La parla d'aquesta dona indica que és de Barcelona.
  2. Capacitat per fer servir l'aparell bucal per comunicar-se a través del llenguatge.
    La parla del nen comença a partir dels catorze mesos.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

parla

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de parlar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb parlar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: par·la (2)

Vegeu també

[modifica]