parla

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: parlà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpar.ɫə/, occidental /ˈpaɾ.ɫa/
  • Rimes: -aɾla
  • Etimologia: De parlar, segle XIII

Nom[modifica]

parla f. ‎(plural parles)

  1. Manera d'expressar-se oralment, pròpia d'un lloc o d'una persona.
    Aquell noi té una parla molt vulgar.
    La parla d'aquesta dona indica que és de Barcelona.
  2. Capacitat per fer servir l'aparell bucal per comunicar-se a través del llenguatge.
    La parla del nen comença a partir dels catorze mesos.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

parla

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de parlar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb parlar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: par·la (2)

Vegeu també[modifica]