parla

Potser volíeu: parlà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpaɾ.lə/, occidental /ˈpaɾ.la/
• Etimologia: Derivat de parlar, segle XIII

Nom

par·la f. ‎(plural parles)

1. Manera d'expressar-se oralment, pròpia d'un lloc o d'una persona.

   Ex.: "Aquell noi té una parla molt vulgar". "La parla d'aquesta dona indica que és de Barcelona".

2. Capacitat per fer servir l'aparell bucal per comunicar-se a través del llenguatge.

   Ex.: "La parla del nen comença a partir dels catorze mesos".

Sinònims

idioma, accent, discurs, parlar

Traduccions

Traduccions: parla

• Anglès: speach ^(en)
• Castellà: habla ^(es)
• Francès: parle ^(fr)

• Italià: parla ^(it)
• Llengua de signes catalana: PARLAR ^(csc)

Verb

par·la

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de parlar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb parlar

Vegeu també

• Parla a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot