runa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: runà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈru.nə/, occidental /ˈru.na/
  • Rimes: -una
  • Etimologia: Del llatí *rūdena, de rūdera per dissimilació, plural de rūdus ‎(«restes»), segle XV.

Nom[modifica]

runa f. ‎(plural runes)

  1. Conjunt de restes de materials provinents d’un enderrocament o obra d’enderroc.
  2. Conjunt de material de rebuig d’una excavació, mina o pedrera.
  3. Conjunt de brossa arrossegada per l’avinguda d’un corrent.
  4. (antic) ruïnes
  5. (tarragoní, figurat) queixa

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

runa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de runar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb runar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ru·na (2)

Vegeu també[modifica]