runar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ruˈna/
Occidental:	nord-occidental /ruˈna/
	valencià /ruˈnaɾ/, /ruˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: runà
• Etimologia: Nom: De runa i el sufix -ar, segle XX.
• Etimologia: Verb: Potser de runa ‎(«queixa») i la desinència -ar, segle XIX.

Nom

runar m. ‎(plural runars)

1. (valencià) runam

Verb

runar intr., trans.

1. (nord-occidental, transitiu) renyar
2. (nord-occidental, intransitiu) renegar, rondinar

   No runos, eh, que't sinto!

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	runar			haver runat
gerundi	runant			havent runat
participi	runat, runada, runats, runades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	runo	runes	runa	runem	runeu	runen
imperfet	runava	runaves	runava	runàvem	runàveu	runaven
passat simple	runí	runares	runà	runàrem	runàreu	runaren
futur	runaré	runaràs	runarà	runarem	runareu	runaran
condicional	runaria	runaries	runaria	runaríem	runaríeu	runarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	rune	runes	rune	runem	runeu	runen	occ
imperfet	runés		runés
		runesses		runéssem	runésseu	runessen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	runa			runeu
	–		rune	runem		runen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				runàvom	runavo		n-occ
	runaia	runaies	runaia	runàiem	runàieu	runaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	runo	runos	runo	runeguem	runegueu		n-occ
imperfet	runessa						n-occ
	runeguessa	runeguesses	runegués	runeguéssom	runeguéssou	runeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... runat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... runar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... runat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... runat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... runat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... runat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... runar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... runat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... runat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... runat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: runo, runa, runem

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·nar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
• Masip i Vallès, Robert; Montardit i Asènsio, Ferran; Prenafeta i Agelet, David. «R». A: Lo diccionari lleidatà (Edició ampliada). Juneda: Fonoll, 2017, 187. →ISBN.