Vés al contingut

runar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /ruˈna/
Occidental:  nord-occidental /ruˈna/
valencià /ruˈnaɾ/, /ruˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: runà
  • Etimologia: Nom: De runa i el sufix -ar, segle XX.
  • Etimologia: Verb: Potser de runa ‎(«queixa») i la desinència -ar, segle XIX.

runar m. ‎(plural runars)

  1. (valencià) runam

Verb

[modifica]

runar intr., trans.

  1. (nord-occidental, transitiu) renyar
  2. (nord-occidental, intransitiu) renegar, rondinar
    No runos, eh, que't sinto!

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: runo, runa, runem

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ru·nar (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
  • Masip i Vallès, Robert; Montardit i Asènsio, Ferran; Prenafeta i Agelet, David. «R». A: Lo diccionari lleidatà (Edició ampliada). Juneda: Fonoll, 2017, 187. ISBN 978-84-946447-1-9.