accent
De Viccionari
Contingut
Català[modifica]
-
- Pronúncia:
- Rimes: -ent
Nom[modifica]
ac·cent m. (plural accents)
- Signe diacrític que es col·loca sobre determinades lletres per marcar-ne una pronunciació concreta (en català marca la tonicitat).
- Característiques fonètiques de la parla d'una persona lligades a la varietat geogràfica.
- Importància, relleu.
- (música) Posar èmfasi en un to o en un acord destacant-lo per sobre dels altres.[1] Utilitzat amb les cadències tradicionals de la música s'aplica a tons forts, produint síncopes quan s'executa a d'altres seccions d'un compàs.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions: accent
Referències[modifica]
- Accent a la
Viquipèdia - Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre accent
Viquipèdia- ↑ Don Michael Randel, Diccionario Harvard de la Música, Ed. Diana, 1984
Anglès[modifica]
-
- Pronúncia: /ˈæk.sənt/
Nom[modifica]
accent (plural accents)
Verb[modifica]
accent (3a persona singular present accents, gerundi accenting, passat i participi accented)
Occità[modifica]
-
- Pronúncia: /akˈsen/
Nom[modifica]
accent m. (plural accents)
Romanès[modifica]
Nom[modifica]
accent n. (plural accente)
| Declinació | ||||
| Cas | Singular | Plural | ||
| Indefinit | ||||
| Nom. acc. | un | accent | niște | accente |
| Gen. dat. | unui | accent | unor | accente |
| Definit | ||||
| Nom. acc. | accentul | accentele | ||
| Gen. dat. | accentului | accentelor | ||
| Vocatiu | accentule accente |
accentelor | ||
