accent

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əkˈsen/, balear /əkˈsent/, /əkˈsen/

Occidental: nord-occidental /akˈsen/, valencià /akˈsent/, /akˈsen/

• Rimes: -ent

• Etimologia: Del llatí accĕntus, segle XIII.

Nom

ac·cent m. ‎(plural accents)

1. Signe diacrític que es col·loca sobre determinades lletres per marcar-ne una pronunciació concreta (en català marca la tonicitat).
2. Característiques fonètiques de la parla d'una persona lligades a la varietat geogràfica.
3. Importància, relleu.
4. (música) Posar èmfasi en un to o en un acord destacant-lo per sobre dels altres. Utilitzat amb les cadències tradicionals de la música s'aplica a tons forts, produint síncopes quan s'executa a d'altres seccions d'un compàs.

Sinònims

• dialecte, parlar

Traduccions

Traduccions: accent

• Alemany: Akzent ^(de) m.
• Anglès: accent ^(en)
• Basc: azentu ^(eu)
• Castellà: acento ^(es)
• Esperanto: akcento ^(eo)

• Francès: accent ^(fr)
• Gallec: acento ^(gl) m.
• Italià: accento ^(it) m.
• Occità: accent ^(oc)
• Romanès: accent ^(ro) n.

Vegeu també

• Accent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: accent

Anglès

• Pronúncia: /ˈæk.sənt/

Nom

accent ‎(plural accents)

1. accent

Verb

accent ‎(3a persona singular present accents, gerundi accenting, passat i participi accented)

1. accentuar

Francès

• Pronúncia: /akˈsɑ̃/

Nom

accent m. ‎(plural accents)

1. accent

Occità

• Pronúncia: /akˈsen/

Nom

accent m. ‎(plural accents)

1. accent

Romanès

Nom

accent n. ‎(plural accente)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Indefinit
Nom. acc.	un	accent	niște	accente
Gen. dat.	unui	accent	unor	accente
Definit
Nom. acc.	accentul		accentele
Gen. dat.	accentului		accentelor
Vocatiu	accentule accente		accentelor

1. accent