accent

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /əkˈsen/, bal. /əkˈsent/
Occidental: nord-occ. /akˈsen/, val. /akˈsent/

Nom[modifica]

ac·cent m. ‎(plural accents)

  1. Signe diacrític que es col·loca sobre determinades lletres per marcar-ne una pronunciació concreta (en català marca la tonicitat).
  2. Característiques fonètiques de la parla d'una persona lligades a la varietat geogràfica.
  3. Importància, relleu.
  4. (música) Posar èmfasi en un to o en un acord destacant-lo per sobre dels altres.[1] Utilitzat amb les cadències tradicionals de la música s'aplica a tons forts, produint síncopes quan s'executa a d'altres seccions d'un compàs.

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Don Michael Randel, Diccionario Harvard de la Música, Ed. Diana, 1984


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

accent ‎(plural accents)

  1. accent

Verb[modifica]

accent ‎(3a persona singular present accents, gerundi accenting, passat i participi accented)

  1. accentuar


Occità
[modifica]

Nom[modifica]

accent m. ‎(plural accents)

  1. accent


Romanès
[modifica]

Nom[modifica]

accent n. ‎(plural accente)

Declinació
Cas Singular Plural
Indefinit
Nom. acc. un accent niște accente
Gen. dat. unui accent unor accente
Definit
Nom. acc. accentul accentele
Gen. dat. accentului accentelor
Vocatiu accentule
accente
accentelor
  1. accent