accent
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /əkˈsen/, balear /əkˈsent/, /əkˈsen/
- Occidental: nord-occidental /akˈsen/, valencià /akˈsent/, /akˈsen/
Nom[modifica]
accent m. (plural accents)
- Propietat d’una síl·laba que té un increment de la intensitat, el to o la durada.
- Signe gràfic que es col·loca sobre una vocal per marcar-ne alguna qualitat.
- Característiques fonètiques de la parla d'una persona lligades a la varietat geogràfica.
- Importància, relleu.
- (música) Posar èmfasi en un to o en un acord destacant-lo per sobre dels altres. Utilitzat amb les cadències tradicionals de la música s'aplica a tons forts, produint síncopes quan s'executa a d'altres seccions d'un compàs.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Signe sobre una vocal
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ac·cent (2)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: accent
Anglès[modifica]
- Pronúncia: /ˈæk.sənt/
Nom[modifica]
accent (plural accents)
Verb[modifica]
accent (3a persona singular present accents, gerundi accenting, passat i participi accented)
Francès[modifica]
- Pronúncia: /akˈsɑ̃/
Nom[modifica]
accent m. (plural accents)
Occità[modifica]
- Pronúncia(i): /akˈsen/
Nom[modifica]
accent m. (plural accents)
Romanès[modifica]
Nom[modifica]
accent n. (plural accente)
Declinació[modifica]
| Singular | Plural | |||||
| Indefinit | Definit | Indefinit | Definit | |||
| Nominatiu-acusatiu | (un) | accent | accentul | (niște) | accente | accentele |
| Genitiu-datiu | (unui) | accent | accentului | (unor) | accente | accentelor |
| Vocatiu | accentule, accente | accentelor | ||||