lingua

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɪŋɡw.a/
• Etimologia: De la forma més antiga dingua, del protoitàlic *denɣwā, del protoindoeuropeu *dn̥ǵʰwéh₂s. Cognat amb l'equivalent germànic com ara alemany Zunge, anglès tongue o suec tunga.

Nom

lingua f. ‎(genitiu linguae)

1. (Terminologia Anatomica) llengua

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	lingua	linguae
Vocatiu	lingua	linguae
Acusatiu	linguam	linguās
Genitiu	linguae	linguārum
Datiu	linguae	linguīs
Ablatiu	linguā	linguīs

Vegeu també

• lingua. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].