Vés al contingut

tunga

De Viccionari

Suec[modifica]

  • Pronúncia: /ˇtɵŋa/
  • Etimologia: Del suec antic tunga, del mateix norrè. Primera atestació segle XIII. Paraula germànica comuna. Vegeu danès antic tunga (danès tunge), gòtic tuggo, saxó antic tunga, baix alemany mitjà tunge, neerlandès mitjà tonge (neerlandès tong), frisó antic tunge, alt alemany antic zunga (alemany Zunge), anglès antic tunge (anglès tongue). Cognat amb el llatí dingua (variant de lingua).

Nom[modifica]

tunga c. ‎(plural indefinit tungor, plural definit tungorna)

  1. (anatomia) llengua
    Kaffet brände på sin tunganEl cafè li va cremar la llengua.
    «Hon hade en falskeliger tunga (Herr Mannelig, balada sueca popular)[La trol de muntanya] tenia una llengua falsa.
  2. (d'una sabata) llengüeta
  3. (ictiologia) llenguado
    äkta tungallenguado de debò

Expressions[modifica]

  • ha en giftig (vass) tunga — tenir llengua de serp
  • låta tungan löpa — anar-se'n de la llengua
  • hålla tungat rätt i mun(nen) — anar amb compte amb el que un diu
  • ha (ett ord) på tungan — tenir (una cosa) a la punta de la llengua
  • onda tungor påstår att... — les males llengües diuen que...

Relacionats[modifica]


Adjectiu[modifica]

tunga

  1. plural absolut de tung
  2. singular definit de tung

Vegeu també[modifica]