rallar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /rəˈʎa/
Occidental: nord-occidental /raˈʎa/, valencià /raˈʎaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: rallà
  • Etimologia: De rall [1].
  • Etimologia: Del llatí vulgar *ragulare, de garrulare ‎(«garlar»), segle XIV [2].
  • Etimologia: Del castellà rallar [3].

Verb[modifica]

rallar intr.

  1. Pescar amb rall.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: rallo, ralla, rallem

Verb[modifica]

rallar intr.

  1. (antic, balear) garlar

Verb[modifica]

rallar trans.

  1. (castellanisme) ratllar (raspar a trossets)
  2. (castellanisme, col·loquial) empipar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ra·llar (2)
  • Isograma de 3 lletres × 2 (6)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /raˈʎaɾ/, meridional /raˈʝaɾ/
Americà: /raˈʝaɾ/, austral \raˈʒaɾ\

Verb[modifica]

rallar trans. ‎(present rallo, passat rallé, futur rallaré)

  1. ratllar (raspar a trossets)
  2. (col·loquial) empipar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ra·llar (2)
  • Isograma de 3 lletres × 2 (6)