rallar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (xerrar, pescar)

Oriental:	/rəˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /raˈʎa/
	valencià /raˈʎaɾ/, /raˈʎa/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (ratllar)

Oriental:	central /rəˈʎa/
	balear /rəˈʎa/, /rəˈja/
Occidental:	nord-occidental /raˈʎa/
	valencià /raˈʎaɾ/, /raˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: rallà
• Etimologia: [1] Del llatí vulgar *ragulare, metàtesi del tardà garrulare ‎(‘garlar’), del clàssic garrulus ‎(‘xerraire’), segle XIV. Doblet de garlar. Cognat de l’occità ralhar, francès railler, italià ragliare, portuguès ralhar.
• Etimologia: [2] De rall, del llatí retiaculum ‎(‘xarxa petita’).
• Etimologia: [3] Del llatí vulgar *radulare, de radula ‎(‘raspador’), segle XIV. D’ús antic i dialectal, modernament s’ha estès per influx del castellà rallar.

Verb

rallar intr.

1. (afectiu, mallorquí, menorquí) garlar, xerrar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	rallar			haver rallat
gerundi	rallant			havent rallat
participi	rallat, rallada, rallats, rallades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	rallo	ralles	ralla	rallem	ralleu	rallen
	ralle						val
	ralli						sept
	rall			rallam	rallau		bal
imperfet	rallava	rallaves	rallava	rallàvem	rallàveu	rallaven
passat simple	rallí	rallares	rallà	rallàrem	rallàreu	rallaren
futur	rallaré	rallaràs	rallarà	rallarem	rallareu	rallaran
condicional	rallaria	rallaries	rallaria	rallaríem	rallaríeu	rallarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ralli	rallis	ralli	rallem	ralleu	rallin
	ralle	ralles	ralle			rallen	occ, bal
imperfet	rallés	rallessis	rallés	ralléssim	ralléssiu	rallessin
		rallesses		ralléssem	rallésseu	rallessen
	rallàs	rallassis	rallàs	rallàssim	rallàssiu	rallassin	bal
		rallasses		rallàssem	rallàsseu	rallassen	val, bal (1)
	rallara	rallares	rallara	rallàrem	rallàreu	rallaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	ralla	ralli	rallem	ralleu	rallin
	–				rallau		bal
	–		ralle			rallen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... rallat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... rallar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... rallat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... rallat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... rallat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... rallat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... rallar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... rallat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... rallat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... rallat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: rallo, ralla, rallem

Notes

• Etimològicament correspondria una pronúncia ioditzada en balear. Segurament no es produeix per analogia amb altres mots, per exemple l’antònim callar.

Derivats

• rall
• rallatòrum

Descendents

• Sard: arrallai

Verb

rallar intr.

1. Pescar amb rall.

Verb

rallar trans.

1. (balear, valencià) Forma alternativa de ratllar.
2. (castellanisme, col·loquial) empipar

Derivats

• ratllar

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·llar (2)
• Isograma de 3 lletres × 2 (6)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /raˈʎaɾ/, meridional /raˈʝaɾ/

Americà: /raˈʝaɾ/, austral \raˈʒaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Homòfon: rayar
• Etimologia: De rallo ‎(‘ratllador’).

Verb

rallar trans. ‎(present rallo, passat rallé, futur rallaré)

1. ratllar (raspar a trossets)
2. (col·loquial) empipar

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·llar (2)
• Isograma de 3 lletres × 2 (6)