Vés al contingut

rallar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /rəˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /raˈʎa/
valencià /raˈʎaɾ/, /raˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: rallà
  • Etimologia: De rall [1].
  • Etimologia: Del llatí vulgar *ragulare, de garrulare ‎(«garlar»), segle XIV [2].
  • Etimologia: Del castellà rallar [3].

Verb

[modifica]

rallar intr.

  1. Pescar amb rall.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: rallo, ralla, rallem

Verb

[modifica]

rallar intr.

  1. (antic, balear) garlar

Verb

[modifica]

rallar trans.

  1. (castellanisme) ratllar (raspar a trossets)
  2. (castellanisme, col·loquial) empipar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ra·llar (2)
  • Isograma de 3 lletres × 2 (6)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /raˈʎaɾ/, meridional /raˈʝaɾ/
Americà: /raˈʝaɾ/, austral \raˈʒaɾ\

Verb

[modifica]

rallar trans. ‎(present rallo, passat rallé, futur rallaré)

  1. ratllar (raspar a trossets)
  2. (col·loquial) empipar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ra·llar (2)
  • Isograma de 3 lletres × 2 (6)