rallàreu

Potser volíeu: rallareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈʎa.ɾəw/, occidental /raˈʎa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

rallàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de rallar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rallar.

Variants

• [2] ralléssiu, rallésseu, rallàssiu, rallàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·llà·reu (3)
• Anagrama: llauraré