dir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: dir.


Català
[modifica]

Oriental: /ˈdi/
Occidental: nord-occidental /ˈdi/, valencià /ˈdiɾ/
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Homòfon: di
  • Etimologia: Del llatí dīcere, segle XII.

Verb[modifica]

dir trans., pron. ‎(pronominal dir-se, impersonal dir-hi)

  1. Expressar-se amb el llenguatge, preferentment de forma oral.
  2. Tenir un significat personal, donar importància.
    A mi això no em diu res.
  3. Estar en equilibri.
    Aquestes flors no hi diuen en aquesta habitació.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: dic, diu, diem

Variants[modifica]

  • dire, arcaic
  • diure, en alguerès
  • di, col·loquial, seguit de pronoms febles.
    Dir-vos-elDi-us-el

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • dir-hi la seva
  • dir-ne
  • és a dir = o sigui, explicat d'una altra manera
  • és un dir = aproximadament així
  • a misses dites = tard
  • dit i fet = immediatament, ràpidament
  • voler dir = significar

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

dir

  1. dir

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /diːɐ̯/;
  • Àudio:
(fitxer)
  • Etimologia: Del protogermànic *þiz.

Pronom[modifica]

dir

  1. tu, a tu, et
    Ich spiele mit dir aber ohne sie.
    Jo jugo amb tu però amb ella no.
    Ich gebe dir einen Kuss.
    Et faig un petó.

Relacionats[modifica]