Vés al contingut

dir

De Viccionari
Potser volíeu: dir.

Català

[modifica]
Oriental:  /ˈdi/
Occidental:  nord-occidental /ˈdi/
valencià /ˈdiɾ/, /ˈdi/

Verb

[modifica]

dir trans., pron. ‎(pronominal dir-se, impersonal dir-hi)

  1. Expressar-se amb el llenguatge, preferentment de forma oral.
  2. Tenir un significat personal, donar importància.
    A mi això no em diu res.
  3. Estar en equilibri.
    Aquestes flors no hi diuen en aquesta habitació.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: dic, diu, diem

Variants

[modifica]
  • dire, arcaic
  • diure, en alguerès
  • di, col·loquial, seguit de pronoms febles.
    Dir-vos-elDi-us-el

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

dir

  1. dir

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Alemany

[modifica]
  • Pronúncia: /diːɐ̯/;
  • Àudio:
  • Etimologia: Del protogermànic *þiz.

Pronom

[modifica]

dir

  1. tu, a tu, et
    Ich spiele mit dir aber ohne sie.
    Jo jugo amb tu però amb ella no.
    Ich gebe dir einen Kuss.
    Et faig un petó.

Relacionats

[modifica]