callar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: CALLAR


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kəˈʎa/, balear /cəˈʎa/, /kəˈʎa/
Occidental: nord-occidental /kaˈʎa/, valencià /kaˈʎaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *callāre, segle XII, del clàssic chalāre ‎(«abaixar la veu»), del grec antic χαλάω ‎(khaláō, «afluixar»), doblet de calar.
  • Anagrama: carall

Verb[modifica]

ca·llar intr., trans.

  1. No dir cap paraula, deixar de pronunciar-les.
  2. Mantenir un fet en silenci o secret.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia: /kaˈʎaɾ/
  • Etimologia: Del llatí tardà *chalāre («fer baixar»), procedent del grec χαλάω ‎(khaláō).

Verb[modifica]

ca·llar ‎(present callo, passat callé, futur callaré)

  1. callar