carall

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /kəˈɾaʎ/
balear /kəˈɾaʎ/, /kəˈɾaj/
Occidental:  /kaˈɾaʎ/
  • Rimes: -aʎ
  • Etimologia: D’un llatí hispà *characulum, segle XIV, diminutiu d’origen incert, del grec antic χάραξ ‎(khárax, «pal») o bé d’un preromà *khara- ‎(«carn») relacionat amb el basc haragi.

Nom[modifica]

carall m. ‎(plural caralls)

  1. (vulgarisme) penis

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Interjecció[modifica]

carall!

  1. (vulgarisme) Expressió de sorpresa per l’estranyesa, l’admiració o l’enuig.

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ca·rall (2)
  • Anagrama: callar

Vegeu també[modifica]