carall

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kəˈɾaʎ/, balear /cəˈɾaʎ/, /kəˈɾaʎ/

Occidental: /kaˈɾaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: Incerta, d’un llatí vulgar ibèric o d’un preromà, segle XIV.
• Anagrama: callar

Nom

ca·rall m. ‎(plural caralls)

1. (vulgarisme) penis

Sinònims

• (vulgar) cuca, pixa, quirra

Traduccions

Penis, vulgar

• Anglès: prick ^(en)
• Castellà: carajo ^(es)

• Francès: bite ^(fr)
• Italià: cazo ^(it), uccello ^(it)

Interjecció

carall

1. (vulgarisme) Expressió de sorpresa per l’estranyesa, l’admiració o l’enuig.

Variants

• (eufemismes) carai, caram, carat, caratxos, cavall

Traduccions

Expressió

• Anglès: damn it ^(en)
• Castellà: carajo ^(es)

• Francès: zut ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC