ometre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /uˈmɛ.tɾə/, balear /oˈmə.tɾə/, /uˈmɛ.tɾə/
Occidental: nord-occidental /oˈme.tɾe/, valencià /oˈme.tɾe/, /uˈme.tɾe/

Verb[modifica]

o·me·tre trans.

  1. Deixar de dir o de fer alguna cosa.
    Va ometre deliberadament que aquell dia anava begut.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ometo, omet, ometem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: ometre