callavo

Català

Verb

callavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de callar.

Variants

• callàieu, callàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·lla·vo (3)
• Anagrames: cavalló, collava, col·lava