collava

Potser volíeu: col·lava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈʎa.βə/
	balear /koˈʎa.və/, /kuˈʎa.və/
Occidental:	nord-occidental /koˈʎa.βa/
	valencià /koˈʎa.va/, /koˈʎa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

collava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de collar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de collar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·lla·va (3)
• Anagrames: callavo, cavalló