call

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈkaʎ/, balear /ˈcaʎ/, /ˈkaʎ/
Occidental: /ˈkaʎ/
  • Rimes: -aʎ
  • Etimologia:
[1] Del llatí callum ‎(«durícia»), segle XIII.
[2] Del llatí callis ‎(«corriol»), segle XI.
[3] De l'hebreu קָהָל ‎(Qahal, «comunitat»), segle XIII.

Nom[modifica]

call m. ‎(plural calls)

  1. Durícia que es fa en la pell per fregament continuat.
  2. (botànica) cal·lus
  3. (mallorquí, menorquí) palmell

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

call m. ‎(plural calls)

  1. Camí estret i llarg entre dues muntanyes.
  2. (per extensió) Pas estret entre dues parets.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

call m. ‎(plural calls)

  1. (històric) Barri medieval català habitat per jueus.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /kɔːl/
    àudio (RU)

Verb[modifica]

call ‎(3a persona singular present calls, gerundi calling, passat i participi called)

  1. cridar
  2. (esports de raqueta) anunciar
  3. (beisbol, esports de raqueta) cantar

Vegeu també[modifica]

  • call. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].