Vés al contingut

call

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈkaʎ/
  • Rimes: -aʎ
  • Etimologia:
[1] Del llatí callum ‎(«durícia»), segle XIII.
[2] Del llatí callis ‎(«corriol»), segle XI.
[3] De l'hebreu קָהָל ‎(Qahal, «comunitat»), segle XIII.

call m. ‎(plural calls)

  1. Durícia que es fa en la pell per fregament continuat.
  2. (botànica) cal·lus
  3. (mallorquí, menorquí) palmell
  4. (nord-occidental, tarragoní) tascó

Traduccions

[modifica]

call m. ‎(plural calls)

  1. Camí estret i llarg entre dues muntanyes.
  2. (per extensió) Pas estret entre dues parets.

Traduccions

[modifica]

call m. ‎(plural calls)

  1. (històric) Barri medieval català habitat per jueus.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

call

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de callar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Anagrama: llac (revers)

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /kɔːl/ àudio (RU) 

Verb

[modifica]

call ‎(3a persona singular present calls, gerundi calling, passat i participi called)

  1. cridar
  2. (esports de raqueta) anunciar
  3. (beisbol, esports de raqueta) cantar

Vegeu també

[modifica]
  • call. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].