cridar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: CRIDAR


Català
[modifica]

Oriental: /kɾiˈða/
Occidental: nord-occidental /kɾiˈða/, valencià /kɾiˈðaɾ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Homòfon: cridà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *crītāre, del clàssic quirītāre, segle XII.

Verb[modifica]

cridar intr., trans.

  1. (intransitiu) Fer crits.
  2. (intransitiu) Parlar en un to de veu excessivament alt.
  3. (transitiu) Convidar o anomenar algú per tal de fer alguna cosa a prop de l'emissor.
  4. (valencià col·loquial, transitiu) Telefonar.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: crido, crida, cridem

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cri·dar (2)
  • Anagrama: Ricard

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: cridar


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

cridar

  1. cridar
  2. reclamar, suplicar
  3. clamar, invocar

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]