clamar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /kɫəˈma/
Occidental: nord-occidental /kɫaˈma/, valencià /kɫaˈmaɾ/

Verb[modifica]

cla·mar trans., intr., pron. ‎(pronominal clamar-se)

  1. Demanar a crits.
  2. Fer una petició desesperada a Déu.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: clamo, clama, clamem

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]