clamar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /kɫəˈma/
Occidental: nord-occidental /kɫaˈma/, valencià /kɫaˈmaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí clāmāre ‎(«cridar, exclamar»), segle XII

Verb[modifica]

clamar trans., intr., pron. ‎(pronominal clamar-se)

  1. Demanar a crits.
  2. Fer una petició desesperada a Déu.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: clamo, clama, clamem

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]