invocar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.buˈka/
	balear /iɱ.voˈka/, /iɱ.vuˈka/
Occidental:	nord-occidental /im.boˈka/
	valencià /iɱ.voˈkaɾ/, /im.boˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: invocà
• Etimologia: Del llatí invocare.

Verb

invocar trans.

1. Implorar, demanar auxili o socors.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	invocar			haver invocat
gerundi	invocant			havent invocat
participi	invocat, invocada, invocats, invocades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	invoco	invoques	invoca	invoquem	invoqueu	invoquen
	invoque						val
	invoqui						sept
	invoc				invocau		bal, alg
				invocam			bal
imperfet	invocava	invocaves	invocava	invocàvem	invocàveu	invocaven
passat simple	invoquí	invocares	invocà	invocàrem	invocàreu	invocaren
futur	invocaré	invocaràs	invocarà	invocarem	invocareu	invocaran
condicional	invocaria	invocaries	invocaria	invocaríem	invocaríeu	invocarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	invoqui	invoquis	invoqui	invoquem	invoqueu	invoquin
	invoque	invoques	invoque			invoquen	occ, bal
imperfet	invoqués	invoquessis	invoqués	invoquéssim	invoquéssiu	invoquessin
		invoquesses		invoquéssem	invoquésseu	invoquessen
	invocàs	invocassis	invocàs	invocàssim	invocàssiu	invocassin	bal
		invocasses		invocàssem	invocàsseu	invocassen	val, bal (1)
	invocara	invocares	invocara	invocàrem	invocàreu	invocaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	invoca	invoqui	invoquem	invoqueu	invoquin
	–				invocau		bal, alg
	–		invoque			invoquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				invocàvom	invocavo		centr, n-occ
	invocavi						sept
	invocaia	invocaies	invocaia	invocàiem	invocàieu	invocaien	n-occ
condicional	invocariva	invocarives	invocariva	invocarívem	invocaríveu	invocariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	invoco	invocos	invoco	invoqueguem	invoquegueu		n-occ
imperfet	invoquessi		invoquessi				sept, alg
	invoquessa						centr, n-occ
	invoqueguessa	invoqueguesses	invoquegués	invoqueguéssom	invoqueguéssou	invoqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... invocat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... invocar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... invocat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... invocat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... invocat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... invocat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... invocar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... invocat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... invocat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... invocat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: invoco, invoca, invoquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Derivats

• invocable
• invocatori

Traduccions

Traduccions

• Anglès: invoke ^(en)
• Castellà: invocar ^(es)
• Francès: invoquer ^(fr)
• Italià: invocare ^(it)
• Llatí: invocare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·vo·car (3)
• Heterograma de 7 lletres (acinorv)
• Anagrames: corvina, roncavi

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot