clamo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈklaː.moː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kelh₁- («cridar»).

Verb

clāmō ‎(1a present^?), clāmās ‎(2a present), clāmāre ‎(infinitiu), clāmāvī ‎(perfet), clāmātum ‎(supí)

1. cridar, vociferar.

Derivats

acclāmō conclāmō dēclāmō exclāmō

inclāmō proclāmō reclāmō