clam

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈklam/
• Rimes: -am
• Etimologia: Derivat de clamar, segle XIII.

Nom

clam m. ‎(plural clams)

1. Expressió sorollosa d'emocions provinent d'una multitud.
2. Al·legació formal demanant la reparació d'un greuge.

Traduccions

Traduccions: clam

• Anglès: clamor ^(en)
• Castellà: clamor ^(es)

• Francès: clameur ^(fr)
• Italià: clamore ^(it)

Miscel·lània

• Anagrames: calm, Calm

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Etimologia: De l'anglès antic clamm («agafar, lligar»)

Nom

clam ‎(plural clams)

1. petxina
2. pinces gruixudes
3. (Estats Units, argot, generalment en plural) dòlar

Verb

clam ‎(3a persona singular present clams, gerundi clamming, passat i participi clammed)

1. recollir petxines
2. fer sonar picarols
3. aglutinar

Vegeu també

• Webster’s Dictionary,1913

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /klam/
• Etimologia: D'una arrel indoeuropea kl- («nivell zero en una gradació»)

Adverbi

1. secretament

Derivats

• clanculō
• clanculum