clam

Català

• Pronúncia: /ˈklam/
• Etimologia: Derivat de clamar

Nom

clam m. (plural clams)

1. Expressió sorollosa d'emocions provinent d'una multitud.
2. Al·legació formal demanant la reparació d'un greuge.

Traduccions

    Traduccions: clam

Anglès: clamor (en) Castellà: clamor (es)

Francès: clameur (fr) Italià: clamore (it)

Referències

• Clam a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre clam
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre clam
• Per a més informació cerqueu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear

Anglès

• Etimologia: De l'anglès antic clamm («agafar, lligar»)

Nom

clam (plural clams)

1. petxina
2. pinces gruixudes
3. (Estats Units, argot, generalment en plural) dòlar

Verb

clam (3a persona singular present clams, gerundi clamming, passat i participi clammed)

1. recollir petxines
2. fer sonar picarols
3. aglutinar

Referències

• Webster’s Dictionary,1913

Llatí

• Pronúncia: /klam/
• Etimologia: D'una arrel indoeuropea kl- («nivell zero en una gradació»)

Adverbi

1. secretament

Derivats

• clanculō
• clanculum