clam

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɫam/
  • Rimes: -am
  • Etimologia: De clamar i la desinència Ø, segle XIII.

Nom[modifica]

clam m. ‎(plural clams)

  1. Exteriorització del malcontentament, queixa.
    «El clam per aconseguir la igualtat –econòmica, laboral, administrativa, legal, etc.– es feia efectiu de mica en mica al llarg del segle XX i es redefinia en nous avenços al segle XXI.» (Judit Esposa, «No volem més “supermares”!», Onada Feminista, abr. 2021)
  2. Expressió sorollosa d'emocions provinent d'una multitud.
  3. Al·legació formal demanant la reparació d'un greuge.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Etimologia: De l'anglès antic clamm («agafar, lligar»)

Nom[modifica]

clam ‎(plural clams)

  1. petxina
  2. pinces gruixudes
  3. (Estats Units, argot, generalment en plural) dòlar

Verb[modifica]

clam ‎(3a persona singular present clams, gerundi clamming, passat i participi clammed)

  1. recollir petxines
  2. fer sonar picarols
  3. aglutinar

Vegeu també[modifica]

  • Webster’s Dictionary,1913


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /klam/
  • Etimologia: D'una arrel indoeuropea kl- («nivell zero en una gradació»)

Adverbi[modifica]

  1. secretament

Derivats[modifica]