clam

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɫam/
• Rimes: -am
• Etimologia: De clamar i la desinència Ø, segle XIII.

Nom

clam m. ‎(plural clams)

1. Exteriorització del malcontentament, queixa.

   «El clam per aconseguir la igualtat –econòmica, laboral, administrativa, legal, etc.– es feia efectiu de mica en mica al llarg del segle XX i es redefinia en nous avenços al segle XXI.» (Judit Esposa, «No volem més “supermares”!», Onada Feminista, abr. 2021)

2. Expressió sorollosa d'emocions provinent d'una multitud.
3. Al·legació formal demanant la reparació d'un greuge.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: clamor ^(en)
• Castellà: clamor ^(es)

• Francès: clameur ^(fr)
• Italià: clamore ^(it)

Miscel·lània

• Anagrames: calm, Calm

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Etimologia: De l'anglès antic clamm («agafar, lligar»)

Nom

clam ‎(plural clams)

1. petxina
2. pinces gruixudes
3. (Estats Units, argot, generalment en plural) dòlar

Verb

clam ‎(3a persona singular present clams, gerundi clamming, passat i participi clammed)

1. recollir petxines
2. fer sonar picarols
3. aglutinar

Vegeu també

• Webster’s Dictionary,1913

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /klam/
• Etimologia: D'una arrel indoeuropea kl- («nivell zero en una gradació»)

Adverbi

1. secretament

Derivats

• clanculō
• clanculum