clam
Català[modifica]
Nom[modifica]
clam m. (plural clams)
- Exteriorització del malcontentament, queixa.
- «El clam per aconseguir la igualtat –econòmica, laboral, administrativa, legal, etc.– es feia efectiu de mica en mica al llarg del segle XX i es redefinia en nous avenços al segle XXI.» (Judit Esposa, «No volem més “supermares”!», Onada Feminista, abr. 2021)
- Expressió sorollosa d'emocions provinent d'una multitud.
- Al·legació formal demanant la reparació d'un greuge.
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
Anglès[modifica]
- Etimologia: De l'anglès antic clamm («agafar, lligar»)
Nom[modifica]
clam (plural clams)
Verb[modifica]
clam (3a persona singular present clams, gerundi clamming, passat i participi clammed)
- recollir petxines
- fer sonar picarols
- aglutinar
Vegeu també[modifica]
- Webster’s Dictionary,1913
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /klam/
- Etimologia: D'una arrel indoeuropea kl- («nivell zero en una gradació»)