clamor
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: /kɫəˈmo/
- Occidental: nord-occidental /kɫaˈmo/, valencià /kɫaˈmoɾ/
Nom[modifica]
clamor f. o m. (plural clamors)
- So perllongat dels crits de la gent.
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: cla·mor (2)
- Heterograma de 6 lletres (aclmor)
- Anagrama: colmar
Vegeu també[modifica]
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
clamor m. (plural clamores)
Relacionats[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre clamor
Llatí[modifica]
Nom[modifica]
clāmor f. (genitiu clāmoris)
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | clāmor | clāmorēs |
Vocatiu | clāmor | clāmorēs |
Acusatiu | clāmorem | clāmorēs |
Genitiu | clāmoris | clāmorum |
Datiu | clāmorī | clāmoribus |
Ablatiu | clāmore | clāmoribus |