clamor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /kɫəˈmo/

Occidental: nord-occidental /kɫaˈmo/, valencià /kɫaˈmoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí clāmor.

Nom

clamor f. o m. ‎(plural clamors)

1. So perllongat dels crits de la gent.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: clamor ^(en)
• Castellà: clamor ^(es)

• Francès: clameur ^(fr)
• Italià: clamore ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·mor (2)
• Heterograma de 6 lletres (aclmor)
• Anagrama: colmar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /klaˈmoɾ/
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí clamor.

Nom

clamor m. ‎(plural clamores)

1. clamor

Relacionats

• clamar

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·mor (2)
• Heterograma de 6 lletres (aclmor)
• Anagrames: colmar, morcal

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre clamor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈklaː.mɔr/
• Etimologia: De clāmō.

Nom

clāmor f. ‎(genitiu clāmoris)

1. clamor

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	clāmor	clāmorēs
Vocatiu	clāmor	clāmorēs
Acusatiu	clāmorem	clāmorēs
Genitiu	clāmoris	clāmorum
Datiu	clāmorī	clāmoribus
Ablatiu	clāmore	clāmoribus