calmar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kəɫˈma/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /kaɫˈma/
	valencià /kaɫˈmaɾ/, /kaɫˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: calmà
• Etimologia: De calma, segle XVII.

Verb

calmar trans., pron., intr. ‎(pronominal calmar-se)

1. Tranquil·litzar, fer desaparèixer l'escàndol o enuig.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	calmar			haver calmat
gerundi	calmant			havent calmat
participi	calmat, calmada, calmats, calmades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	calmo	calmes	calma	calmem	calmeu	calmen
	calme						val
	calmi						sept
	calm				calmau		bal, alg
				calmam			bal
imperfet	calmava	calmaves	calmava	calmàvem	calmàveu	calmaven
passat simple	calmí	calmares	calmà	calmàrem	calmàreu	calmaren
futur	calmaré	calmaràs	calmarà	calmarem	calmareu	calmaran
condicional	calmaria	calmaries	calmaria	calmaríem	calmaríeu	calmarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	calmi	calmis	calmi	calmem	calmeu	calmin
	calme	calmes	calme			calmen	occ, bal
imperfet	calmés	calmessis	calmés	calméssim	calméssiu	calmessin
		calmesses		calméssem	calmésseu	calmessen
	calmàs	calmassis	calmàs	calmàssim	calmàssiu	calmassin	bal
		calmasses		calmàssem	calmàsseu	calmassen	val, bal (1)
	calmara	calmares	calmara	calmàrem	calmàreu	calmaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	calma	calmi	calmem	calmeu	calmin
	–				calmau		bal, alg
	–		calme			calmen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				calmàvom	calmavo		centr, n-occ
	calmavi						sept
	calmaia	calmaies	calmaia	calmàiem	calmàieu	calmaien	n-occ
condicional	calmariva	calmarives	calmariva	calmarívem	calmaríveu	calmariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	calmo	calmos	calmo	calmeguem	calmegueu		n-occ
imperfet	calmessi		calmessi				sept, alg
	calmessa						centr, n-occ
	calmeguessa	calmeguesses	calmegués	calmeguéssom	calmeguéssou	calmeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... calmat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... calmar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... calmat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... calmat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... calmat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... calmat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... calmar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... calmat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... calmat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... calmat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: calmo, calma, calmem

Sinònims

• aquietar, aquedar
• alleujar, dissipar, tranquil·litzar

Derivats

• calmable
• calmant
• calmat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: calm ^(en)
• Castellà: calmar ^(es)
• Francès: calmer ^(fr)
• Gallec: calmar ^(gl)
• Llengua de signes catalana: TRANQUIL ^(csc), CAP+TRANQUIL ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: cal·mar (2)
• Anagrames: clamar, lacram

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot