Vés al contingut

dissipar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /di.siˈpa/
Occidental:  nord-occidental /di.siˈpa/
valencià /di.siˈpaɾ/, /di.siˈpa/

Verb

[modifica]

dissipar trans., pron. ‎(pronominal dissipar-se)

  1. Desfer-se quelcom poc consistent, eteri: la boira, els núvols, el fum.
    «Va tornar a xuclar el cigar i va expirar el fum creant tres cercles en l'aire que es dissipaven cap amunt.» (David Frigola Fontacaba, Odin, 2020)
  2. Desfer-se els dubtes, els pensaments, posar en clar una idea.
    «Els mals auguris del meu naixement es dissipaven,...» (Alfred Bosch, L'atles furtiu, 2008)
  3. Gastar ràpidament i totalment els diners, una herència.
    «Si el fiduciari dissipa o danya greument els béns fideïcomesos, el fideicomissari pot exigir-li caució.» (LLEI 40/1991, de 30 de desembre. Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, DOGC, 27,07,1992)

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: dis·si·par (3)

Vegeu també

[modifica]