calmares

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kəɫˈma.ɾəs/, balear /cəɫˈma.ɾəs/, /kəɫˈma.ɾəs/

Occidental: /kaɫˈma.ɾes/

• Rimes: -aɾes
• Anagrames: almescar, asclarem, asclàrem, calmar-se, caramels, clamar-se, lascarem, lascàrem, mesclara, mesclarà

Verb

cal·ma·res

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de calmar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb calmar