calme

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

cal·me

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calmar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calmar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calmar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb calmar


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkalm/
  • Etimologia: De l'occità calma ‎(«manca de brisa»), derivat del grec antic καῦμα ‎(kaûma, «calor»).

Nom[modifica]

calme m. ‎(plural calmes)

  1. calma
    -Les calmes et les brises variables ne nous permirent qu’au bout de six jours de sortir du milieu de ce groupe d’îles et des innombrables récifs qui les environnent.[1]—«la calma i la brisa variables ens van permetre sortir al cap de sis dies d'enmig d'aquest grup d'illes i de nombrosos esculls que les envolten.»
    -Le calme et la monotonie, jamais ennuyeuse cependant, de cette existence au grand air provoquaient en moi une sorte d’assoupissement intellectuel et moral très doux, un apaisement bienfaisant.[2]—«La calma i la monotonia, tanmateix mai avorrida, d'aquesta existència a l'aire lliure van provocar en mi una mena d'ensopiment intel·lectual i moral molt dolç, una tranquil·litat beneficiosa.»

Sinònims[modifica]

Adjectiu[modifica]

calme inv. ‎(plural calmes)

  1. calmat, tranquil
    Les affaires sont calmes, il se fait peu d’affaires.—«Els negocis estan en calma, se'n fan pocs.»

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Dillon, Voyage dans la mer du sud, Revue des Deux Mondes, 1830, volum 1
  • Isabelle Eberhardt, Dans la dune