calma

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: CALMA, calmà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈkaɫ.mə/, occidental /ˈkaɫ.ma/
  • Etimologia: D'origen preromà, segle XI [1].
  • Etimologia: Del grec antic καῦμα ‎(kaûma, «calor»), segle XIV [2], d’origen mariner per la calma canicular.

Nom[modifica]

calma f. ‎(plural calmes)

  1. Plana sense bosc en el cim d’una muntanya.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

calma f. ‎(plural calmes)

  1. En general situació en la qual hi ha poc moviment o no n'hi ha cap.
    El motor està en calma.
  2. Situació en la qual el mar o el vent tenen un moviment suau o nul.
  3. Situació en la qual l'excitació nerviosa dels animals i en especial de les persones és molt baixa.
  4. Sensació de tranquil·litat.
  5. Situació en la qual els mercats financers realitzen poques transaccions.
  6. En una guerra, situació en la qual els combats s'han reduït o s'han aturat.
  7. Veu que hom diu per aturar o reduir una excitació excessiva i pertorbadora o un principi de conflictivitat.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

calma f. ‎(plural calmes)

  1. forma femenina de calm

Verb[modifica]

calma

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de calmar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb calmar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkal.ma/
  • Etimologia: Del català calma, del grec antic καῦμα ‎(kaûma, «calor»).

Nom[modifica]

calma f. ‎(plural calmas)

  1. calma

Compostos i expressions[modifica]

  • calma chicha: mar molt en calma

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cal·ma (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre calma