cim

Català

• Pronúncia: /ˈsim/
• Rimes: -im
• Etimologia: De cima, segle XII.

Nom

cim m. ‎(plural cims)

1. Punt més elevat d'un lloc, especialment d'una muntanya.

Compostos i expressions

• al cim de (preposició)

Traduccions

Traduccions: cim

• Albanès: çukë ^(sq)
• Alemany: Gipfel ^(de) m.
• Anglès: summit ^(en)
• Àrab: قِمَّة‎ ^(ar) f.
• Armeni: գագաթ ^(hy)
• Belarús: вяршы́ня ^(be) f. ‎(viarxínia)
• Castellà: cima ^(es)
• Danès: top ^(da) c.
• Eslovac: vrchol ^(sk) m.
• Esperanto: pinto ^(eo)
• Estonià: tipp ^(et)
• Finès: huippu ^(fi)
• Francès: surcroît ^(fr), sommet ^(fr) m.
• Gallec: cume ^(gl) m., cumio ^(gl) m.
• Gal·lès: copa ^(cy)

• Georgià: მწვერვალი ^(ka) ‎(mtsvèrvali)
• Grec antic: ἄκρον ^(grc) n.
• Hebreu: פסגה ^(he) f.
• Hongarès: csúcs ^(hu)
• Irlandès: uachtar ^(ga) m.
• Italià: vertice ^(it), colmo ^(it) m., culmine ^(it) m.
• Japonès: 山頂 ^(ja)
• Macedoni: врв ^(mk) m.
• Neerlandès: top ^(nl) m.
• Persa: قله‎ ^(fa)
• Polonès: szczyt ^(pl) m.
• Portuguès: cume ^(pt) m., sumo ^(pt) m.
• Romanès: culme ^(ro) f., vârf ^(ro) n.
• Rus: верши́на ^(ru) f. ‎(verxina)
• Vènet: sima ^(vec)
• Xinès: 頂峰 ^(zh)

Vegeu també

• Cim a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC