muntanya

Potser volíeu: muntanyà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /munˈta.ɲə/^ⓘ, occidental /munˈta.ɲa/
• Rimes: -aɲa
• Etimologia: Del català antic montanya amb canvi de vocal traslladada de munt, del llatí medieval montānia, col·lectiu de mont-, segle XIII.

Nom

muntanya f. ‎(plural muntanyes)

1. Elevació natural del terreny alta.

Sinònims

• mont, munt, muntijol, puig, tossal, turó

Derivats

• amuntanyar
• muntanyejar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Berg ^(de) m.
• Anglès: mountain ^(en)
• Asturià: monte ^(ast)
• Basc: mendi ^(eu)
• Castellà: montaña ^(es) f.
• Cors: muntagna ^(co)
• Eslovac: hora ^(sk) f.
• Esperanto: monto ^(eo)
• Estonià: mägi ^(et)
• Feroès: fjall ^(fo) n.
• Francès: montagne ^(fr) f.
• Friülà: mont ^(fur) m., montagne ^(fur) f.
• Gallec: montaña ^(gl) f.
• Grec: όρος ^(el) n. ‎(oros)
• Guaraní: yvaty ^(gn)
• Italià: montagna ^(it) f.
• Japonès: 山 ^(ja)
• Llatí: mons ^(la) m.
• Maltès: muntanja ^(mt) f.
• Occità: montanha ^(oc) f.
• Polonès: góra ^(pl) f.
• Portuguès: montanha ^(pt) f.
• Retoromànic: muntogna ^(rm) f., muntagna ^(rm) f.
• Romanès: munte ^(ro) m.
• Rus: гора ^(ru) f. ‎(gora)
• Sard: montagna ^(sc)
• Sicilià: montagna ^(scn) f.
• Suec: berg ^(sv) n.
• Turc: dağ ^(tr)
• Txec: hora ^(cs) f.
• Xinès: 山 ^(zh) ‎(shān)

Miscel·lània

• Síl·labes: mun·ta·nya (3)
• Anagrama: amuntany

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC