sumo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

su·mo m. ‎(femení suma, plural masculí sumos, plural femení sumas)

  1. summe

Verb[modifica]

su·mo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb sumar


Esperanto
[modifica]

Nom[modifica]

sumo ‎(acusatiu sumon, plural sumoj, plural acusatiu sumojn)

  1. addició, suma


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

sūmō ‎(1a present?), sūmis ‎(2a present), sūmere ‎(infinitiu), sūmpsī ‎(perfet), sūmptum ‎(supí)

  1. agafar, endur-se
  2. assumir, prendre, adoptar
    Ex.:Sumere virilem togam. — (traducció:«Prendre la toga viril»)
  3. consumir, gastar
    Ex.:Minus sumptum est sex minis. — (traducció:«Ens hem gastat menys de sis mines.»)
  4. emprendre
    Ex.:Omne bellum sumi facile, ceterum aegerrime desinere. — (traducció:«Tota guerra és fàcil d'emprendre, el difícil és posar-hi fi.»)

Derivats[modifica]