sumo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

sumo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sumar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sumar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sumar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsu.mo/
  • Rimes: -umo

Adjectiu[modifica]

sumo m. ‎(femení suma, plural masculí sumos, plural femení sumas)

  1. summe

Verb[modifica]

sumo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb sumar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: su·mo (2)


Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsu.mo/

Nom[modifica]

sumo ‎(acusatiu sumon, plural sumoj, plural acusatiu sumojn)

  1. addició, suma


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsuː.moː/
  • Etimologia: Del prefix sub- i emō

Verb[modifica]

sūmō ‎(1a present?), sūmis ‎(2a present), sūmere ‎(infinitiu), sūmpsī ‎(perfet), sūmptum ‎(supí)

  1. agafar, endur-se
  2. assumir, prendre, adoptar
    Sumere virilem togam.
    Prendre la toga viril
  3. consumir, gastar
    Minus sumptum est sex minis.
    Ens hem gastat menys de sis mines.
  4. emprendre
    Omne bellum sumi facile, ceterum aegerrime desinere.
    Tota guerra és fàcil d'emprendre, el difícil és posar-hi fi.

Derivats[modifica]