addició

Català

• Pronúncia: oriental /əd.di.siˈo/, occidental /ad.di.siˈo/
• Rimes: -o
• Parònims: addicció, adició, edició

• Etimologia: Del llatí additio, segle XIV.

Nom

ad·di·ci·ó f. ‎(plural addicions)

1. Acció d’addicionar, d’afegir.
2. Operació aritmètica de suma.
3. (arcaisme) Adició (acceptació d'una herència).

Traduccions

Acció d’addicionar

• Anglès: addition ^(en)
• Basc: eransketa ^(eu)
• Castellà: adición ^(es)
• Esperanto: sumo ^(eo)
• Francès: addition ^(fr)

• Gallec: adición ^(gl) f.
• Italià: annessione ^(it), aggiunta ^(it)
• Llatí: additio ^(la)
• Romanès: adăugare ^(ro) f.

Suma

• Alemany: Addition ^(de) f.
• Anglès: addition ^(en)
• Basc: batuketa ^(eu)
• Castellà: adición ^(es)
• Esperanto: sumo ^(eo)

• Francès: addition ^(fr) f.
• Gallec: adición ^(gl) f.
• Italià: addizione ^(it)
• Romanès: adunare ^(ro) f.

Referències

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 30.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB