prendre

Potser volíeu: prendré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpɛn.dɾə/ⓘ
	balear /ˈpən.dɾə/, /ˈpɛn.dɾə/
	alguerès /ˈpɾen.dɾa/
Occidental:	/ˈpen.dɾe/

• Rimes: -ɛndɾe
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (hipercorrecció) oriental /ˈpɾɛn.dɾə/, occidental /ˈpɾen.dɾe/
• Etimologia: Del llatí vulgar *prēndere, del clàssic prehendere, format pel prefix prae ‎(‘anteriorment’) i l’arrel *hendō ‎(‘agafar fortament’), segle XI.

Verb

prendre trans., intr., pron. ‎(pronominal prendre's)

1. (transitiu) Apoderar-se d'alguna cosa abans que altres, que també la desitgen, se la quedin.
2. (transitiu) Agafar una cosa sense permís del seu propietari.
3. (transitiu) Agafar alguna cosa, proveir-se'n.
4. (transitiu) Ingerir (un aliment, una beguda, un medicament, un verí...).
5. (transitiu, esports de pilota) Aconseguir, un jugador o un equip, el control d'una pilota, una bola o un disc que estava en possessió de l'adversari o l'equip adversari.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades, participi irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	prendre			haver pres
gerundi	prenent			havent pres
participi	pres, presa, presos, preses
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	prenc	prens	pren	prenem	preneu	prenen
imperfet	prenia	prenies	prenia	preníem	preníeu	prenien
passat simple	prenguí	prengueres	prengué	prenguérem	prenguéreu	prengueren
futur	prendré	prendràs	prendrà	prendrem	prendreu	prendran
condicional	prendria	prendries	prendria	prendríem	prendríeu	prendrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	prengui	prenguis	prengui	prenguem	prengueu	prenguin
	prenga	prengues	prenga			prenguen	occ, bal
imperfet	prengués	prenguessis	prengués	prenguéssim	prenguéssiu	prenguessin
		prenguesses		prenguéssem	prenguésseu	prenguessen
	prenguera	prengueres	prenguera	prenguérem	prenguéreu	prengueren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	pren	prengui	prenguem	preneu	prenguin
	–		prenga			prenguen	occ, bal

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	prenguent
participi	prengut, prenguda, prenguts, prengudes						centr, occ, bal
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present				prenim	preniu
imperfet	preniva	prenives	preniva	prenívem	preníveu	preniven	n-occ
				prenívom	prenívou		n-occ
	preneva	preneves	preneva	prenévem	prenéveu	preneven	n-occ, alg
futur	prengueré	prengueràs	prenguerà	prenguerem	prenguereu	prengueran	alg
condicional	prengueria	prengueries	prengueria	prengueríem	prengueríeu	prenguerien	alg
	prengueriva	prenguerives	prengueriva	prenguerívem	prengueríveu	prengueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		prengos	prengo				centr, n-occ
				prengam	prengau		occ
imperfet	prenés	prenesses	prenés	prenéssem	prenésseu	prenessen	centr
	prenguessa			prenguéssom	prenguéssou		n-occ
	prenguessi		prenguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... pres
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... prendre
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... pres
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... pres
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... pres
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... pres
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... prendre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... pres
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... pres
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... pres
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: prenc, pren, prenem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

En les formes que mantenen el radical prendr- (infinitiu, futur i condicional) la primera erra és generalment muda, excepte en algun parlar que emmudeix la segona (Alacant, Palma, l’Alguer) o cap (Perpinyà).

Sinònims

• agafar, subjectar, emportar
• llevar
• (esports) robar

Derivats

• desprendre
• emprendre
• malprendre
• prenador

Traduccions

Apoderar-se d'alguna cosa abans que altres

• Anglès: grasp ^(en)
• Castellà: tomar ^(es)
• Esperanto: preni ^(eo)
• Francès: prendre ^(fr)
• Italià: prendere ^(it)
• Llombard: cłapar ^(lmo), tœr ^(lmo) (tœlłer)

Agafar una cosa sense permís

• Anglès: take away ^(en)
• Basc: kendu ^(eu)
• Castellà: quitar ^(es)
• Francès: emporter ^(fr)
• Italià: levare ^(it)

Agafar, proveir-se

• Basc: hartu ^(eu)

Ingerir

• Anglès: have ^(en)
• Basc: hartu ^(eu)
• Castellà: tomar ^(es)

Esports: aconseguir la possessió

• Anglès: snatch ^(en)
• Castellà: apoderarse ^(es), quitar ^(es), robar ^(es)
• Francès: arracher ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pren·dre (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• prendre. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Català antic

Verb

prendre

1. prendre
2. enfrontar-se, atacar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	prendre
gerundi	prenent
	prenint
participi	pres
	prenut
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	prenc	prens	pren	prenem	preneu	prenen
				prenim	preniu
imperfet	prenia	prenies	prenia	preníem	preníets	prenien
					preníeu
passat simple	pres	presist	pres	presem	presets	preseren
	pris	preseres	pris	presérem	presérets	prengueren
	prenguí	prenguist	prengué	prenguem	preséreu	pringueren
	pringuí	prengueres		prenguérem	prenguets
		pringuist			prenguérets
		pringueres			prenguéreu
futur	prendré	prendràs	prendrà	prendrem	prendrets	prendran
					prendreu
condicional	prendria	prendries	prendria	prendríem	prendríets	prendrien
					prendríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	prena	prenes	prena	prenam	prenats	prenen
	prenga	prengues		prenem	prenau	prenguen
				prengam	prenets
				prenguem	preneu
					prengats
					prengau
					prenguets
					prengueu
imperfet	presés	presesses	presés	preséssem	preséssets	presessen
	prenés	prenesses	prenés	prenéssem	presésseu	prenessen
	prengués	prenguesses	prengués	prenguéssem	prenéssets	prenguessen
	pringués	pringuesses	pringués	pringuéssem	prenésseu	pringuessen
	prenera	preneres	prenera	prenérem	prenguéssets	preneren
	prenguera	prengueres	prenguera	prenguérem	prenguésseu	prengueren
					pringuéssets
					pringuésseu
					prenérets
					prenéreu
					prenguérets
					prenguéreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	pren	prena	prenam	preneu	prenen
	–			prenem	preniu	prenguen
	–			prengam
	–			prenguem

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /pʁɑ̃dʁ(ə)/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí prehendere.

Verb

prendre

1. prendre
2. (waterpolo, futbol) blocar

Sinònims

• bloquer, capter

Vegeu també

• prendre. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].