Vés al contingut

prendre

De Viccionari
Potser volíeu: prendré

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈpɛn.dɾə/
balear /ˈpən.dɾə/, /ˈpɛn.dɾə/
alguerès /ˈpɾen.dɾa/
Occidental:  /ˈpen.dɾe/
  • Pronúncia(i): (hipercorrecció) oriental /ˈpɾɛn.dɾə/, occidental /ˈpɾen.dɾe/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *prēndere, del clàssic prehendere, format pel prefix prae ‎(«anteriorment») i l’arrel *hendō ‎(«agafar fortament»), segle XI.

Verb

[modifica]

prendre trans., intr., pron. ‎(pronominal prendre's)

  1. (transitiu) Apoderar-se d'alguna cosa abans que altres, que també la desitgen, se la quedin.
  2. (transitiu) Agafar una cosa sense permís del seu propietari.
  3. (transitiu) Agafar alguna cosa, proveir-se'n.
  4. (transitiu) Ingerir (un aliment, una beguda, un medicament, un verí...).
  5. (transitiu, esports de pilota) Aconseguir, un jugador o un equip, el control d'una pilota, una bola o un disc que estava en possessió de l'adversari o l'equip adversari.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: prenc, pren, prenem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

En les formes que mantenen el radical prendr- (infinitiu, futur i condicional) la primera erra és generalment muda, excepte en algun parlar que emmudeix la segona (Alacant, Palma, l’Alguer) o cap (Perpinyà).

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pren·dre (2)

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

prendre

  1. prendre
  2. enfrontar-se, atacar

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /pʁɑ̃dʁ(ə)/ àudio 
  • Etimologia: Del llatí prehendere.

Verb

[modifica]

prendre

  1. prendre
  2. (waterpolo, futbol) blocar

Sinònims

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • prendre. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].