prendre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: prendré


Català
[modifica]

Verb[modifica]

pren·dre trans., intr., pron. ‎(pronominal prendre's)

  1. Apoderar-se d'alguna cosa abans que altres, que també la desitgen, se la quedin.
  2. Agafar una cosa sense permís del seu propietari.
  3. Agafar alguna cosa, proveir-se'n.
  4. Ingerir (un aliment, una beguda, un medicament, un verí...).
  5. (esports de pilota) Aconseguir, un jugador o un equip, el control d'una pilota, una bola o un disc que estava en possessió de l'adversari o l'equip adversari.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: prenc, pren, prenem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

En les formes que mantenen el radical prendr- (infinitiu, futur i condicional) la primera erre és generalment muda, excepte en algun parlar que emmudeix la segona (Alacant, Palma, l’Alguer) o cap (Perpinyà).

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /pʁɑ̃dʁ(ə)/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí prehendere.

Verb[modifica]

prendre

  1. prendre
  2. (waterpolo, futbol) blocar

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • prendre. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].