tomar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): central /tuˈma, balear /toˈma/
  • Rimes: -a
  • Homòfon: tomà
  • Etimologia: [1] Del català antic pomar ‎(«agafar»), relacionat amb palmell. [2] De tombar.

Verb[modifica]

tomar trans.

  1. (oriental) Para la mà, estendre una tela, per agafar al vol una cosa que cau.
  2. (mallorquí) Fer caure a cops o empentes.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: tomo, toma, tomem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /toˈmaɾ/
Americà: alt /t(o)ˈmaɾ/, baix /toˈmaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: (pendent)

Verb[modifica]

tomar trans., pron. ‎(pronominal tomarse, present tomo, passat tomé, futur tomaré)

  1. prendre
  2. agafar
  3. (Amèrica, Guinea Equatorial) beure, especialment alcohol

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tomar