Vés al contingut

tombar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /tumˈba/
balear /tomˈba/, /tumˈba/
Occidental:  nord-occidental /tomˈba/
valencià /tomˈbaɾ/, /tomˈba/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: tombà
  • Etimologia: Onomatopeic, segle XII.

Verb

[modifica]

tombar trans., pron., intr. ‎(pronominal tombar-se)

  1. Girar una cosa d'una part a una altra.
  2. Fer caure.
  3. (bitlles) Colpejar una o més bitlles directament amb l'element llançat amb la mà o bé indirectament per mitjà d'una altra bitlla plantada, de la manera adequada per a aconseguir puntuar.
  4. Girar, canviar de direcció.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: tombo, tomba, tombem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • tombar. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: tombar