Vés al contingut

bolcar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /buɫˈka/
balear /boɫˈka/, /buɫˈka/
Occidental:  nord-occidental /boɫˈka/
valencià /boɫˈkaɾ/, /boɫˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: bolcà, volcà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *volvicare, segle XIII, del llatí clàssic volvere ‎(«capgirar»), segle XIII.

Verb

[modifica]

bolcar trans., pron., intr. ‎(pronominal bolcar-se)

  1. (transitiu) Posar bolquers a un infant.
    El bolquen quatre cops el dia.
  2. (transitiu) Tombar a un costat.
    El terratrèmol va bolcar la bastida.
  3. (intransitiu) Caure de costat.
  4. (pronominal) Lliurar-se de ple a una tasca, abocar-s’hi.
    La ciutadania s'ha bolcat en defensa del dret a decidir.
  5. (pronominal) Rebolcar-se.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: bolco, bolca, bolquem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bol·car (2)
  • Heterograma de 6 lletres (abclor)
  • Anagrama: blocar

Vegeu també

[modifica]