bolcar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /buɫˈka/, balear /boɫˈca/, /buɫˈka/
Occidental: nord-occidental /boɫˈka/, valencià /boɫˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: bolcà, volcà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *volvicare, segle XIII, del llatí clàssic volvere ‎(«capgirar»).
  • Anagrama: blocar

Verb[modifica]

bol·car trans., pron., intr. ‎(pronominal bolcar-se)

  1. (transitiu) Posar bolquers a un infant.
    El bolquen quatre cops el dia.
  2. (transitiu) Tombar a un costat.
    El terratrèmol va bolcar la bastida.
  3. (intransitiu) Caure de costat.
  4. (pronominal) Lliurar-se de ple a una tasca, abocar-s’hi.
    La ciutadania s'ha bolcat en defensa del dret a decidir.
  5. (pronominal) Rebolcar-se.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bolco, bolca, bolquem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]