trabucar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /tɾə.βuˈka/
Occidental: nord-occidental /tɾa.βuˈka/, valencià /tɾa.βuˈkaɾ/

Verb[modifica]

trabucar trans., pron. ‎(pronominal trabucar-se)

  1. Tombar un recipient per tal de buidar-lo.
  2. (per extensió) Capgirar alguna situació, un projecte, etc.
  3. (pronominal) Un recipient, inclinar-se prou per fer caure el seu contingut.
  4. En una xerrada, embolicar paraules o frases canviant, afegint o eliminant lletres o mots.
  5. (pronominal) En una xerrada, embolicar-se canviant, afegint o eliminant lletres o mots.
  6. (mallorquí) Perdre el cap, embogir.
    Què fas? Que has trabucat?

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: trabuco, trabuca, trabuquem

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \tɾa.βuˈkaɾ\
Americà: alt /t͡s(a).buˈkaɾ/, baix \tɾa.βuˈkaɾ\

Verb[modifica]

trabucar trans., pron. ‎(pronominal trabucarse, present trabuco, passat trabuqué, futur trabucaré)

  1. desendreçar
  2. confondre
  3. trabucar (en parlar)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tra·bu·car (3)