trabuco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /tɾəˈβu.ku/, occidental /tɾaˈbu.ko/
• Rimes: -uko

Verb

trabuco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trabucar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trabucar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trabucar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·bu·co (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcortu)
• Anagrames: octubra, octubrà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \tɾaˈβu.ko\

Americà: alt /t͡saˈbu.k(o)/, baix \tɾaˈβu.ko\

• Rimes: -uko

Nom

trabuco m. ‎(plural trabucos)

1. trabuc

Verb

trabuco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb trabucar

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·bu·co (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcortu)