trabucaré

Català

Verb

trabucaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de trabucar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·bu·ca·ré (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \tɾa.βu.kaˈɾe\

Americà: alt /t͡sa.bu.k(a)ˈɾe/, baix \tɾa.βu.kaˈɾe\

• Rimes: -e

Verb

trabucaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb trabucar