tomba

Potser volíeu: tombà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtom.bə/, occidental /ˈtom.ba/
• Etimologia: Del llatí medieval tŭmba, procedent del grec antic τύμβος ‎(túmbos, «monticle col·locat damunt d'un sepulcre»).

Nom

tomba f. ‎(plural tombes)

1. Espai per guardar definitivament un cadàver, generalment a ran del terra.

Sinònims

• sepulcre, sepultura

Traduccions

Traduccions: tomba

• Albanès: varr ^(sq) m.
• Alemany: Grab ^(de) n.
• Anglès: tomb ^(en), grave ^(en)
• Àrab: قَبْر‎ ^(ar) m.
• Armeni: դամբարան ^(hy) ‎(dambaran)
• Belarús: грабні́ца ^(be) f. ‎(hrabnitsa)
• Búlgar: гробни́ца ^(bg) f.
• Castellà: tumba ^(es)
• Coreà: 무덤 ^(ko) ‎(mudeom)
• Eslovac: hrobka ^(sk) f.
• Eslovè: grobnica ^(sl) f.
• Esperanto: tombo ^(eo)
• Finès: hauta ^(fi)
• Francès: tombeau ^(fr), tombe ^(fr) f.
• Friülà: tombe ^(fur) f.
• Gallec: tumba ^(gl) f.
• Gal·lès: bedd ^(cy) m.
• Grec: τάφος ^(el) m. ‎(tafos)
• Grec antic: τύμβος ^(grc) m. ‎(túmbos)
• Hindi: क़ब्र ^(hi) f.
• Hongarès: sír ^(hu)
• Irlandès: tuama ^(ga) m.

• Italià: tomba ^(it)
• Japonès: 墓 ^(ja)
• Kazakh: қабір ^(kk) ‎(qabir/khabir)
• Kirguís: мүрзө ^(ky) ‎(murzo)
• Kurd: mezel ^(ku)
• Macedoni: гробница ^(mk) f.
• Mongol: бунхан ^(mn)
• Neerlandès: tombe ^(nl) f.
• Occità: tomba ^(oc) f.
• Polonès: grobowiec ^(pl) m., grób ^(pl) m.
• Portuguès: tumba ^(pt) f., tumba ^(pt) f.
• Romanès: mormânt ^(ro) m.
• Rus: гробни́ца ^(ru) f. ‎(grobnitsa)
• Serbocroat: гро̏бница ^(sh), grobnica ^(sh) f.
• Tai: ที่ฝังศพ ^(th)
• Turc: mezar ^(tr)
• Txec: hrobka ^(cs) f.
• Ucraïnès: гробни́ця ^(uk) f. ‎(hrobnítsia)
• Uzbek: qabr ^(uz)
• Való: tombe ^(wa) f.
• Vietnamita: mộ ^(vi)
• Xinès: 墳墓 ^(zh) ‎(坟墓, fénmù)

Verb

tomba

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tombar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tombar

Miscel·lània

• Síl·labes: tom·ba (2)
• Anagrama: botam

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot