quitar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kiˈta/
Occidental:	nord-occidental /kiˈta/
	valencià /kiˈtaɾ/, /kiˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: quità
• Etimologia: Del llatí quietus.

Verb

quitar trans., pron. ‎(pronominal quitar-se)

1. Perdonar un deute econòmic (fer quiti).
2. El deutor, liquidar un deute econòmic.
3. Aconseguir la llibertat d'algú mitjançant un pagament.
4. Aconseguir allò que prèviament s'havia empenyorat pagant la quantia estipulada.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	quitar			haver quitat
Gerundi	quitant			havent quitat
Participis	quitat, quitada, quitats, quitades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	quito	quites	quita	quitem	quiteu	quiten
	quite						val
	quiti						sept
	quit				quitau		bal, alg
				quitam			bal
Imperfet	quitava	quitaves	quitava	quitàvem	quitàveu	quitaven
Passat simple	quití	quitares	quità	quitàrem	quitàreu	quitaren	v.cent, eiv
Futur	quitaré	quitaràs	quitarà	quitarem	quitareu	quitaran
Condicional	quitaria	quitaries	quitaria	quitaríem	quitaríeu	quitarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	quiti	quitis	quiti	quitem	quiteu	quitin
	quite	quites	quite			quiten	occ
Imperfet	quités	quitessis	quités	quitéssim	quitéssiu	quitessin
		quitesses		quitéssem	quitésseu	quitessen
	quitàs	quitassis	quitàs	quitàssim	quitàssiu	quitassin	bal
		quitasses		quitàssem	quitàsseu	quitassen	nota 1
	quitara	quitares	quitara	quitàrem	quitàreu	quitaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		quita	quiti	quitem	quiteu	quitin
					quitau		bal, alg
			quite			quiten	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... quitat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... quitar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... quitat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... quitat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... quitat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... quitat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... quitar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... quitat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... quitat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... quitat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					quitàvets		ant
	quitavi			quitàvom	quitavo
	quitaia	quitaies	quitaia	quitàiem	quitàieu	quitaien	n-occ
Condicional	quitariva	quitarives	quitariva	quitarívem	quitaríveu	quitariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	quit	quits	quit				ant
	quito	quitos	quito	quiteguem	quitegueu		n-occ
Imperfet	quitessi		quitessi				sept, alg
	quitessa						cent, n-occ
	quiteguessa	quiteguesses	quitegués	quiteguéssom	quiteguéssou	quiteguessen	n-occ

Sinònims

• condonar
• rescabalar, compensar
• pagar
• recuperar

Relacionats

• quitança

Traduccions

perdonar un deute econòmic

• Francès: quittancer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: qui·tar (2)
• Heterograma de 6 lletres (aiqrtu)
• Anagrames: quartí, quirat, quitrà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kiˈtaɾ/

Americà: alt /k(i)ˈtaɾ/, baix /kiˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí medieval quito.

Verb

quitar ‎(present quito, passat quité, futur quitaré)

1. llevar, prendre

   «El cáncer me quitó cosas materiales: una pierna, un pulmón, un trozo de hígado, pero me dio a conocer muchas otras cosas que jamás podría haber averiguado solo.» (Espinosa, Albert. El mundo amarillo. 2010. Grijalbo, 2008.)

   El càncer em va prendre coses materials: una cama, un pulmó, un tros de fetge, però em va fer conèixer moltes altres coses que jo tot sol mai no hauria descobert.

Miscel·lània

• Síl·labes: qui·tar (2)
• Heterograma de 6 lletres (aiqrtu)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre quitar