calmàreu

Potser volíeu: calmareu

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kəɫˈma.ɾəw/, balear /cəɫˈma.ɾəw/, /kəɫˈma.ɾəw/

Occidental: /kaɫˈma.ɾew/

• Rimes: -aɾew
• Anagrames: acularem, aculàrem, macularé

Verb

cal·mà·reu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de calmar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb calmar