demanar

Català

• Pronúncia:

Oriental: /də.məˈna/

Occidental: nord-occidental /de.maˈna/, valencià /de.maˈnaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: demanà
• Etimologia: Del llatí demandare, segle XII.
• Anagrames: nadarem, nadàrem

Verb

de·ma·nar trans., intr.

1. Instar a algú per a que doni o faci alguna cosa.

   demanar al carrer, pidolar, demanar almoina.

2. Posar preu a la mercaderia qui la ven
3. Avisar o trucar per a que surtin els de dins o l'atenguin.

   qui demana?

4. Proposar al pares o parents d'una dona el desig de que la concedeixin per esposa

   demanar la mà, fer una proposició de matrimoni

5. Preguntar.
6. (pilota) Sol·licitar, un jugador, la intervenció del jutge o l'home bo davant d'una jugada de validesa dubtosa.
7. (pilota valenciana) Indicar, un jugador del rest, al servidor que ja pot efectuar el servei.

Conjugació

    Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	demanar			haver demanat
Gerundi	demanant			havent demanat
Participis	demanat, demanada, demanats, demanades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	demano	demanes	demana	demanem	demaneu	demanen
	demane						val
	demani						sept
	deman				demanau		bal, alg
				demanam			bal
Imperfet	demanava	demanaves	demanava	demanàvem	demanàveu	demanaven
Passat simple	demaní	demanares	demanà	demanàrem	demanàreu	demanaren	v.cent, eiv
Futur	demanaré	demanaràs	demanarà	demanarem	demanareu	demanaran
Condicional	demanaria	demanaries	demanaria	demanaríem	demanaríeu	demanarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	demani	demanis	demani	demanem	demaneu	demanin
	demane	demanes	demane			demanen	occ
Imperfet	demanés	demanessis	demanés	demanéssim	demanéssiu	demanessin
		demanesses		demanéssem	demanésseu	demanessen
	demanàs	demanassis	demanàs	demanàssim	demanàssiu	demanassin	bal
		demanasses		demanàssem	demanàsseu	demanassen	nota 1
	demanara	demanares	demanara	demanàrem	demanàreu	demanaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		demana	demani	demanem	demaneu	demanin
					demanau		bal, alg
			demane			demanen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...demanat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...demanar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...demanat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...demanat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...demanat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...demanat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...demanar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...demanat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...demanat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...demanat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

      Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					demanàvets		ant
	demanavi			demanàvom	demanavo
	demanaia	demanaies	demanaia	demanàiem	demanaieu	demanaien	n-occ
Condicional	demanariva	demanarives	demanariva	demanarívem	demanaríveu	demanariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	deman	demans	deman				ant
	demano	demanos	demano	demaneguem	demanegueu		n-occ
Imperfet	demanessi		demanessi				sept, alg
	demanessa						cent, n-occ
	demaneguessa	demaneguesses	demanegués	demaneguéssom	demaneguéssou	demaneguessen	n-occ

Derivats

• demanadissa
• demanador
• demanaire

Sinònims

• almoinar, captar, mendicar, pidolar
• caldre, freturar, necessitar, requerir, voler
• exigir, reclamar
• implorar, pregar, suplicar
• sol·licitar

Traduccions

Instar a algú per a que doni o faci alguna cosa

• Alemany: bitten ^(de)
• Anglès: to ask ^(en) for
• Basc: eskatu ^(eu)
• Castellà: pedir ^(es), demandar ^(es)
• Danès: bede ^(da)
• Eslovac: prosiť ^(sk)
• Francès: demander ^(fr)
• Grec: ζητώ ^(el) ‎(zitó)
• Hongarès: megkér ^(hu)
• Italià: domandare ^(it), chiedere ^(it)

• Llatí: petere ^(la), postulare ^(la)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Neerlandès: vragen ^(nl)
• Polonès: prosić ^(pl)
• Portuguès: pedir ^(pt)
• Romanès: ruga ^(ro)
• Rus: проси́ть ^(ru) ‎(prossit)
• Suec: fråga ^(sv)
• Txec: prosit ^(cs)
• Xinès: 请 ^(zh) ‎(qǐng)

Posar preu

• Anglès: to ask ^(en) for
• Castellà: pedir ^(es)
• Francès: demander ^(fr)

• Italià: domandare ^(it)
• Llatí: pretium indicare ^(la)

Avisar o trucar per a que surtin els de dins

• Castellà: llamar ^(es)
• Francès: appeler ^(fr)

• Italià: chiamare ^(it)
• Llatí: fores pulsare ^(la)

qui demana?

• Castellà: ¿quién llama ^(es)?
• Francès: qui va ^(fr) là?

• Italià: chi è ^(it)?
• Llatí: quis fores pulsat ^(la)?

Proposar el desig de que la concedeixin per esposa

• Anglès: to ask ^(en) for somebody's hand in marriage
• Castellà: pedir ^(es) la mano
• Francès: demander ^(fr) une fille en mariage

• Italià: chiedere ^(it) in matrimonio
• Llatí: poscere ^(la)

    preguntar — vegeu preguntar

Pilota: sol·licitar la intervenció del jutge

• Basc: eskatu ^(eu)
• Castellà: pedir ^(es)

• Francès: demander ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• demanar. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: demanar