Vés al contingut

crit

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɾit/
  • Rimes: -it
  • Etimologia: De cridar i la desinència Ø, segle XIV.

Nom[modifica]

crit m. ‎(plural crits)

  1. So inarticulat emès per la boca que pot estar produït per una emoció forta, una sorpresa, un dolor.
  2. La veu pròpia de cada animal.

Compostos i expressions[modifica]

  • parlar a crits: discutir-se, alçar la veu en la conversa

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]