suplicar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /su.pɫiˈka/
Occidental: nord-occidental /su.pɫiˈka/, valencià /su.pɫiˈkaɾ/

Verb[modifica]

suplicar trans.

  1. Demanar amb humilitat i submissió alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: su·pli·car (3)
  • Heterograma de 8 lletres (acilprsu)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /su.pliˈkaɾ/
Americà: alt /s(u).pliˈkaɾ/, baix /su.pliˈkaɾ/

Verb[modifica]

suplicar ‎(present suplico, passat supliqué, futur suplicaré)

  1. suplicar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: su·pli·car (3)
  • Heterograma de 8 lletres (acilprsu)


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

suplicar

  1. suplicar

Derivats[modifica]


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

suplicar

  1. suplicar